Petits crims conjugals d’Eric-Emmanuel Schmitt, accessible per a persones cegues.

«Petits crims conjugals» d’Eric-Emmanuel Schmitt
2 d’abril de 2011

És la primera obra amb audiodescripció que el Teatre Poliorama oferirà a persones amb discapacitat visual o ceguesa.
Està previst que la programació accessible segueixi amb «Garrick», de la companyia El Tricicle, i, dins del Festival de Barcelona Grec 2011, «Todos eran mis hijos», d’Arthur Miller.
És la primera vegada a l’Estat espanyol que un teatre privat ofereix de manera oberta a tothom una sessió amb audiodescripció dins la programació habitual.

Sinopsi

Gilles (Ramón Madaula) és víctima d’un misteriós accident.
Després de passar una temporada a l’hospital, torna a casa amb la seva dona, Lisa (Laura Conejero).
 Ha perdut completament la memòria.
Qui és ell? I qui és Lisa? Com era abans la seva vida de parella?
A partir del que ella li explica, Gilles intenta reconstruir la seva pròpia vida.
Però, i si Lisa menteix? Ell és realment tal com ella el descriu? I ella, és en efecte la seva dona?
 S’obre camí una veritat inesperada. A qui creure?
 La vida matrimonial és efectivament aquest infern de crueltat mental?
I quan veiem un home i una dona davant l’alcalde o el sacerdot, hem de preguntar, de fet, quin dels dos serà l’assassí?
Al voltant d’aquest accident es construeix una obra d’intriga creixent en la qual la parella s’enfronta en una brillant esgrima de revelacions i ocultacions, de passions i d’odis, d’amor i, de vegades, d’indiferència, que mantindrà l’atenció dels espectadors intacta fins al seu sorprenent desenllaç.
Ramon Madaula i Laura Conejero junts damunt l’escenari donen vida a una parella davant els seus sentiments i les pors generades per quinze anys de convivència, i a través de la qual l’autor Eric-Emmanuel Schmitt s’endinsa en un text sobre la perversitat de l’amor i sobre com, per amor, es pot arribar a cometre un crim. (Extret del programa de mà).

Escenografia (audiodescripció de la proposta escènica)


L’acció transcorre en un únic espai, el petit apartament de Gilles i Lisa.
L’apartament té tres nivells separats per un graó.
A l’esquerra de l’escenari es situa la porta d’entrada que mena a un petit rebedor.
Només entrar al rebedor, a la dreta, quatre barres d’un dit de gruix distanciades uns tres pams entre elles i que uneixen el sostre amb el terra separen els ambients.
A tres passes de la porta, un primer graó dóna pas a la sala.
La paret del fons de l’apartament està vestida amb una prestatgeria que ocupa pràcticament tota la seva superfície.
Al racó esquerra, per darrera de la prestatgeria, queden vistos els tres primers graons de l’escala que puja al dormitori.
 Als graons, i recolzats a la paret, hi ha endreçats de qualsevol manera alguns quadres que mostren el bastiment i la part de darrera de la tela. Només en dos d’ells es pot veure el que hi ha pintat.
A la dreta, la gran prestatgeria del fons acaba en forma d’ela, la part frontal de la qual queda tancada per un petit envà on hi ha penjat un quadre del mateix estil que els que es mostren a l’escala.
Una taula d’escriptori col·locada perpendicularment al mig de la prestatgeria suporta una làmpada de peu de sobretaula.
 També hi ha una cadira de rodes giratòria de fusta massissa amb braços i amb l’espatllera feta de barres també de fusta. La paperera, de filferro, està plena de papers rebregats.
Sobre la taula, un munt de papers evidencien que l’ordre no és pas una qualitat a mostrar.
Finalment, al nivell més baix i enfront de l’envà, hi ha una butaca vella i atrotinada entapissada de vermell.

D’aquesta manera comença la primera d’una sèrie de tres obres que el Teatre Poliorama oferirà incorporant audiodescripció, per fer accessible el teatre a totes les persones amb discapacitat visual o ceguesa.

Llorenç Blasi
Audiodescriptor
Accessibilitat visual

 

Esta entrada fue publicada en Accessibilitat visual, Audiodescripció, Locució, Teatre y clasificada en , , . Guarda el enlace permanente. Tanto los comentarios como los trackbacks están cerrados.
  • Què es diu al Twitter

  • ——–