ACCESSIBILITAT VISUAL AL TEATRE POLIORAMA
FESTIVAL DE BARCELONA GREC 2011

TODOS ERAN MIS HIJOS, Arthur Miller
Adaptació i direcció: Claudio Tolcachir 

Dins el marc del Festival de Barcelona Grec 2011 el Teatre Poliorama ha ofert l’obra d’Arthur Miller, “TODOS ERAN MIS HIJOS”
Carlos Hipólito, interpretava el paper de l’industrial Joe Keller, Gloria Muñoz, la seva muller, Kate Keller, Fran Perea era en Chris Keller, el fill petit de la parella, l’únic viu del dos fills del matrimoni, Manuela Velasco es posava a la pell de la promesa del primogènit dels Keller desaparegut durant la segona guerra i enamorada ara d’en Chris, l’Ann Deever i Jorge Bosch ens va fer viure els sentiments del germà de la Ann, en George Deever.
Intervenien també altres personatges que ens situaven tot el context del drama que vivia la família Keller.
Nicolás Vega ens interpretava el veí dels Keller, el Dr. Jim Bayliss amb les seves frustrades aspiracions d’esdevenir un admirat investigador i Amanda Recacha, interpretava el paper de la seva dona, la Sue Bayliss amb l’afany d’escalar estatus socialment. Alberto Castrillo-Ferrer i Ainhoa Santamaria eren els amics de tota la vida dels fills de la parella protagonista.
El protagonisme del desaparegut fill dels Keller, Larry, plana de manera permanent en el drama de la família, tres anys després de la seva desaparició.
També com una llosa a la consciència de Joe i Kate Keller es fa notar l’estada a la presó de Steve Deever, pare d’Ann i George, soci de Joe Keller i boc expiatori de les seves maniobres.
L’adaptació i la direcció d’aquesta magnífica obra d’Arthur Miller la duia a terme Claudio Tolcachir.

En aquesta ocasió es va instal·lar al vestíbul del teatre una taula on es podia accedir a una maqueta. Els assistents a la sessió amb discapacitat visual varen poder realitzar la descoberta tàctil de la proposta escènica assistits pels comentaris de l’equip d’audiodescripció que donava suport.

• ESCENARI (audiodescripció de la proposta escènica)
  L’acció transcorre en una casa amb jardí situada en una població dels Estats Units allunyada de les grans ciutats.En aquesta façana hi ha un fanalet instal·lat per sobre el nivell de la porta, a la part esquerra de la porta d’accés a l’interior de la casa. Per arribar-hi s’hi ha de pujar mitjançant dos graons.
  L’alçada d’unes plantes situades al marge dret dels graons fan la funció de baranes posant límits.
  Un cop es puja l’ample primer graó, a nivell de terra, el segon graó forma un replà gran, suficient perquè al costat dret de la porta hi càpiga una sòlida cadira balancí, de braços, feta amb llistons de fusta tornejada. En aquest replà hi caben folgadament tres i quatre persones sense fer-se nosa.
  A l’esquerra de l’escenari, a peu pla del jardí, hi ha una tanca feta amb fustes planes separades a mig pam. Està situada perpendicular a la casa sense arribar a estar-hi enganxada.
  La distància a la casa deixa passar una persona.
  Al peu de la tanca hi ha dues jardineres curulles de plantes.Davant mateix de la tanca dues cadires acompanyen una taula rodona. Son mobles metàl·lics de jardí de barnilla de ferro pintats de blanc.
  Més a la dreta i davant la porta de la casa, també a peu pla, hi ha un seient o banc de dues places, de medul·la i canya trenada de color natural dotat d’un còmode respatller.
  A l’esquerra del banc, a la nostre dreta, una cadira amb braços i respatller alt, fa joc amb el banc. A l’altre cantó, hi ha un petit tamboret de quatre potes de fusta envernissada.
  Davant mateix del banc, entre la cadira i el tamboret, hi ha una tauleta baixa que completa el joc del mobiliari de jardí.
  Al fons de l’escenari i en segon terme, la casa llinda amb un frondós bosc d’àlbers de tronc llis, de color gris clar, quasi blanc.
  És el paisatge del fons de l’escenari.
  Dona la sensació d’estar justament al començament mateix del bosc.
  A la dreta de l’escenari, al pati, i molt a primer terme, jau un arbre jove esquinçat, trencat, amb la copa abatuda a terra.
  Els espectadors varen escoltar còmodament l’audiodescripció, mitjançant un receptor de freqüència, des de la seva localitat de platea.

Des d’aquí, el Teatre Poliorama i jo mateix, agraïm a les entitats ONCE, ACIC i ADVC, la col·laboració i la difusió de la realització de les tres obres, Petits crims conjugals d’Eric Emmanuel-Schmitt, Garrick d’El Tricicle, i Todos eran mis hijos d’Arthur Miller, amb audiodescripció que hem ofert de la temporada 2010-2011, dirigida i adaptada per a persones cegues o amb disminució visual.
Esperem retrobar-nos la propera temporada 2011-2012 amb renovades propostes.
Tingueu un relaxant estiu.

Llorenç Blasi
Audiodescriptor
Accessibilitat visual