GARRICK, espectacle cent per cent visual, accessible a persones cegues

«GARRICK» i El Tricicle
4 de juny de 2011

Segona oferta de programació accessible adaptada per a persones cegues, amb audiodescripció, que el Teatre Poliorama programa aquesta temporada.
Es tracta de «Garrick», de la companyia El Tricicle.
Es dóna la circumstància que, enguany, El Tricicle celebra el 31è aniversari de la seva fundació, i per aquest motiu va obsequiar tots els assistents amb un resum de les seves realitzacions al llarg de la seva carrera.

GARRICK


L’abordatge d’una obra tan visual i el ritme frenètic que els actors imprimeixen a la seva gestualitat i posada en escena feia que m’envaís una mena de vertigen cada cop que em posava a treballar l’audiodescripció amb «Garrick».
Però finalment vaig entreveure la manera com havia de transmetre el gag a l’espectador amb discapacitat visual.
Les mostres de satisfacció que els assistents em van dedicar a la sortida de l’espectacle em van fer pensar que havia encertat el plantejament.
Però no tot van ser «flors i violes». La majoria dels peròs manifestats eren inherents a la discapacitat, és a dir, relacionats amb la impossibilitat de fer comprendre gags. He de dir, a descàrrec de la meva possible manca d’habilitat descriptiva, que cap dels comentaris va ser de rebuig a la iniciativa, tant del teatre com meva, d’afrontar el repte, i el valor més cotitzat va ser la possibilitat d’anar a un espectacle acompanyat de la família i el amics per riure plegats. Que això sí que ho varen fer.
A la sortida, boques com el programa de mà, ensenyant les dents blanques enmig d’un gran somriure.
Una tarda molt divertida.

La sessió va començar amb la descripció de la mobilitat escènica, l’explicació general de la manera com se succeirien les escenes i, finalment, presentant cada un dels membres d’El Tricicle. La presentació va anar de la següent manera:

Presentació

Com el seu nom dona a entendre, El Tricicle està compost per tres elements, és a dir, tres persones.
En Joan Gràcia, en Carles Sans i en Paco Mir. O bé en Paco Mir, en Carles Sans i en Joan Gràcia, o bé… En fi, deixem-ho aquí.
Ja ha quedat clar que qualsevol de les combinacions possibles son El Tricicle.
Tot seguit els presentarem el qui és qui d’El Tricicle.
El tret general que podríem establir d’entrada és que els tres tenen aproximadament la mateixa alçada, al voltant del metre vuitanta. Cinc o deu centímetres amunt o avall.

Retrat de Joan Gràcia

Dels tres, és el que llueix una panxeta més evident.
El podríem anomenar el «rabassut» del grup.
L’òvul del seu rostre es compon de formes arrodonides i amables.
Una espessa mata de cabells blancs i llisos acaba en un serrell que emmarca un front ample.
Els ulls desperts i la mirada franca li donen aquell puntet de murri, que el fa entranyablement trapella, astut i sagaç, dels bons pallassos Augusts.
Sota el nas proporcionat, ample i rodó, una boca petita amb llavis fins.
El rostre es remata amb un petit bonyet a la barbeta.

Retrat de Carles Sans

Dels tres, és el que dona la imatge més seriosa.
 O el que es pot entendre per seriosa.
La cara, molt expressiva, té les faccions quasi quadrades.
El cabell blanc ensenya unes tímides entrades en el poblat cuir cabellut.
El nas gran i ample està emmarcat per dos solcs ben profunds.
A cada banda de la boca, gran i proporcionada, l’acompanyen quan somriu –i ho fa sovint!– els «sotets de l’hermosura».
El cos prim i atlètic transmet agilitat i flexibilitat.

Retrat de Paco Mir

Dels tres és el més prim, o això aparenta.
Les seves faccions son estilitzades i anguloses.
La mirada, incisiva i franca.
El rostre és allargat com una ametlla, i la línia dels ulls i el nas esmolat hi dibuixen una «T» perfecta.
Sobre les orelles i envoltant el cap, un franja ample de cabell emmarca una gran clariana.
És, dels tres, el que posseeix menys cabell.
Llueix un cos prim i el·làstic.

Aquesta és la manera com vaig presentar els components d’aquesta companyia.
A partir d’aquí començava l’espectacle, el riure i la reflexió.

Llorenç Blasi
Audiodescriptor
Accessibilitat visual

Entrada publicada en Accessibilitat visual, Audiodescripció, Teatre | Etiquetas: , | Comentarios cerrados

Petits crims conjugals d’Eric-Emmanuel Schmitt, accessible per a persones cegues.

«Petits crims conjugals» d’Eric-Emmanuel Schmitt
2 d’abril de 2011

És la primera obra amb audiodescripció que el Teatre Poliorama oferirà a persones amb discapacitat visual o ceguesa.
Està previst que la programació accessible segueixi amb «Garrick», de la companyia El Tricicle, i, dins del Festival de Barcelona Grec 2011, «Todos eran mis hijos», d’Arthur Miller.
És la primera vegada a l’Estat espanyol que un teatre privat ofereix de manera oberta a tothom una sessió amb audiodescripció dins la programació habitual.

Sinopsi

Gilles (Ramón Madaula) és víctima d’un misteriós accident.
Després de passar una temporada a l’hospital, torna a casa amb la seva dona, Lisa (Laura Conejero).
 Ha perdut completament la memòria.
Qui és ell? I qui és Lisa? Com era abans la seva vida de parella?
A partir del que ella li explica, Gilles intenta reconstruir la seva pròpia vida.
Però, i si Lisa menteix? Ell és realment tal com ella el descriu? I ella, és en efecte la seva dona?
 S’obre camí una veritat inesperada. A qui creure?
 La vida matrimonial és efectivament aquest infern de crueltat mental?
I quan veiem un home i una dona davant l’alcalde o el sacerdot, hem de preguntar, de fet, quin dels dos serà l’assassí?
Al voltant d’aquest accident es construeix una obra d’intriga creixent en la qual la parella s’enfronta en una brillant esgrima de revelacions i ocultacions, de passions i d’odis, d’amor i, de vegades, d’indiferència, que mantindrà l’atenció dels espectadors intacta fins al seu sorprenent desenllaç.
Ramon Madaula i Laura Conejero junts damunt l’escenari donen vida a una parella davant els seus sentiments i les pors generades per quinze anys de convivència, i a través de la qual l’autor Eric-Emmanuel Schmitt s’endinsa en un text sobre la perversitat de l’amor i sobre com, per amor, es pot arribar a cometre un crim. (Extret del programa de mà).

Escenografia (audiodescripció de la proposta escènica)


L’acció transcorre en un únic espai, el petit apartament de Gilles i Lisa.
L’apartament té tres nivells separats per un graó.
A l’esquerra de l’escenari es situa la porta d’entrada que mena a un petit rebedor.
Només entrar al rebedor, a la dreta, quatre barres d’un dit de gruix distanciades uns tres pams entre elles i que uneixen el sostre amb el terra separen els ambients.
A tres passes de la porta, un primer graó dóna pas a la sala.
La paret del fons de l’apartament està vestida amb una prestatgeria que ocupa pràcticament tota la seva superfície.
Al racó esquerra, per darrera de la prestatgeria, queden vistos els tres primers graons de l’escala que puja al dormitori.
 Als graons, i recolzats a la paret, hi ha endreçats de qualsevol manera alguns quadres que mostren el bastiment i la part de darrera de la tela. Només en dos d’ells es pot veure el que hi ha pintat.
A la dreta, la gran prestatgeria del fons acaba en forma d’ela, la part frontal de la qual queda tancada per un petit envà on hi ha penjat un quadre del mateix estil que els que es mostren a l’escala.
Una taula d’escriptori col·locada perpendicularment al mig de la prestatgeria suporta una làmpada de peu de sobretaula.
 També hi ha una cadira de rodes giratòria de fusta massissa amb braços i amb l’espatllera feta de barres també de fusta. La paperera, de filferro, està plena de papers rebregats.
Sobre la taula, un munt de papers evidencien que l’ordre no és pas una qualitat a mostrar.
Finalment, al nivell més baix i enfront de l’envà, hi ha una butaca vella i atrotinada entapissada de vermell.

D’aquesta manera comença la primera d’una sèrie de tres obres que el Teatre Poliorama oferirà incorporant audiodescripció, per fer accessible el teatre a totes les persones amb discapacitat visual o ceguesa.

Llorenç Blasi
Audiodescriptor
Accessibilitat visual

 

Entrada publicada en Accessibilitat visual, Audiodescripció, Locució, Teatre | Etiquetas: , , | Comentarios cerrados
  • Què es diu al Twitter

  • ——–